Nova conferència: El pont de ferro de Tordera, a càrrec de Josep Massagué i Puig

Instantània de la conferència

Aquest passat divendres 19 d’octubre va tenir lloc la tercera de les cinc conferències que el Cercle d’Història de Tordera ha preparat per celebrar el seu desè aniversari.

Amb molta afluència de públic va iniciar-se aquesta a l’Auditori del Teatre Clavé a càrrec de l’investigador torderenc i membre del Cercle Josep Massagué i Puig, el qual va tractar la construcció i evolució al llarg del temps d’un element emblemàtic per a la població: el pont de ferro de Tordera. El pont va caure en diferents ocasions degut a diverses riuades. 

En Josep Massagué a la dreta, junt amb la família Torner. El Sr. Torner va col·laborar fa més de quaranta anys en la reconstrucció del pont en motiu de les riuades dels anys 60. En la imatge, mostrant-los els plànols.

Massagué, ajudant-se de còpies dels antics plànols i de diverses imatges antigues del pont i de les seves reconstruccions va explicar que el primer fou inaugurat l’agost del 1897, format per 10 pilars tots de ferro, que cauria per la riuada del novembre del mateix any. Posteriorment fou reconstruït el 1898 i inaugurat el 1899. En ell va mostrar la combinació dels pilars de ferro amb un de pedra. Aquest pont va durar 70 anys, però va sofrir diverses reconstruccions per riuades. L’ últim pont de ferro es va refermar amb pilars de formigó que el feien més fort, però tot i això va caure al 1969.

Reconstrucció del pont de ferro als anys 60. En la imatge es pot veure el Sr. Torner, a la dreta, enfilat reconstruint un tram.

Al 2007 l’Ajuntament de Tordera va inaugurar un pont nou, en memòria d’aquell que havia portat tants records als torderencs. Massagué va cloure l’acte amb una recopilació d’originals i divertides anècdotes, recordades per molts dels assistents.

Per conèixer els continguts d’aquesta conferència volem comentar que serà recollida en una propera publicació del Cercle: Tordera, història d’un poble,  vol. III. 

Àlex Valverde continua el cicle de conferències amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

 

Àlex Valverde és un dels membres més actius de l’organització, compagina excavacions i recerca documental, i ha treballat en diversos jaciments arqueològics com el d’Empúries. La seva faceta investigadora es centra a desenterrar de l’oblit la trajectòria de la nissaga Falgars.

La segona jornada de conferències de la commemoració del desè aniversari de l’entitat, celebrada el dia 14 de setembre a les 19 hores, a l’Auditori del Teatre Clavé, ha servit segons l’autor, per trencar alguns tòpics establerts sobre el Vescomtat de Cabrera. El company Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la seva intervenció desenvolupa el concepte alou, terme clau per entendre el contingut posterior, i esmentarà una família local, els Santandreu, com exemple aloer de la parròquia de Tordera. Introdueix també la família Falgars als qui diu que procedeixen d’Aquitània i localitza diversos topònims Fogars vinculant-los amb la nissaga en qüestió.

Valverde, en el seu estudi, analitza els testaments de Pere de Falgars (1154) i de Pere Gros de Falgars (1217), en els quals apareixen alous i llegats. Berenguer Pere de Falgars és un dels fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa juntament amb Guerau de Cabrera. L’interès d’aquests documents, segons l’autor, és que ens testen el pas de les seves possessions a Fogars cap a mans dels Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Solsona, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li serveix també per desenvolupar la genealogia de la família.

L’Àlex ens diu que el topònim Fogars deriva de falguera, una planta abundant a la parròquia veïna, fet que originarà l’antropònim dels biografiats. La ponència podríem dir que té dues vessants: una arqueològica i una altra el tractament documental. Comentada la darrera cal fer esment a la seva divulgació com excavador. Ens mostra el primer esbós de l’exploració d’una construcció a Fogars. Segons ell l’element tenia 4 nivell d’ocupació que aniran del període del segle X al XVI. Les troballes més antigues serà restes de ceràmica datades entre els segles X-XI.

Parla de les viles, la seva estructura i la seva formació posterior en nuclis de població, centrant-ho al context descrit. Ens dóna a conèixer com era distribuït el territori al segle XII, Fogars era una batllia independent representada per un batlle, del qual Bernat Curús en seria el primer documentat, i no formaria part del Vescomtat de Cabrera. Segons ell els anteriors, dominarien la part de la Selva més interior. La família Falgars estaria al segon pis de la piràmide jeràrquica social, per sota del Casal de Barcelona.

Exposa fotografies de restes trobades com puntes de llança, dues espases curtes, ferradures de cavall, i una base de plat d’importació valencià on hi apareix pintat l’escut de Catalunya.

La família Falgars acabarà enllaçant amb els Cruïlles, amb dominis al Baix Empordà, cosa que els farà desvincular-se del territori. Pere Gros de Falgars serà l’últim senyor de la Batllia de Fogars. Per acabar Valverde Ferrer dedica la conferència a la seva família, agraieix el Cercle d’Història i diversos arxivers per la seva col·laboració.

Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII) a cura de Joan Bou i Pla

 

El passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé, el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. Enguany el ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que amb el títol Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII) exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

El segle XVII és un període farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions, plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era una societat econòmicament autàrquica, on el 65% de la població treballava en el sector primari. D’aquest els pagesos n’era el grup més nombrós, posseïen masos sota domini útil i la seva extensió reduïda impossibilitava, en la majoria dels casos, disposar d’excedents, lo qual els convertia en una societat d’autoconsum. Les famílies optaven pel conreu de secà, principalment de cereal i en un segon terme llegum. En temps de carestia de blat, aquest pagesos empobrits havien de recorre a l’endeutament per comprar llavor i així poder continuar el cicle de producció. Bernat March de Jalpí apunta en el seu dietari que nou de cada deu pagesos torderencs estaven endeutats i quasi la totalitat morien en dèbits. Els protocols notarials confirmen que el 73% de les compres de blat eren a crèdit, dades que donen credibilitat al raonament exposat pel cavaller de Jalpí.

Les professions liberals viuen una millor situació, aquests no depenen del rendiment de les seves terres per subsistir, i en la majoria dels casos compren masos per invertir. Acumular renda els podia servir també per finançar altres membres amb mancances de liquiditat i així obtenir més rendiment, a Tordera tenim diverses famílies que aprofiten la situació per entrar en el negoci del deute. S’observa en aquesta centúria l’entrada de capital extern, és a dir membres d’aquest col·lectiu enriquit de poblacions veïnes que opten per comprar masos a Tordera per invertir.

Ja com a grans potentats de la població trobem els Jalmar, propietaris de la notaria local, i el clergat. La parròquia històricament havia estat sotmesa al monestir de Breda, a partir del setze trenca la seva submissió i comença enriquir-se, amb el temps aconsegueix ser una de les senyories directes més destacades del terme. I per últim els March de Jalpí, el valor atípic de la població, propietaris absoluts de les seves terres. Uns petits magnats establerts a la zona des del segle XIV. Acumulen poder econòmic gràcies a les fàbriques Jalpí, denominació coetània d’un teixit d’empreses dedicades a l’obtenció de blat, ferro i lli. Durant el disset alguns dels seus membres ascendeix a la política nacional i ocuparan càrrecs rellevats com el de Canceller de Catalunya (Josep de Jalpí Julià) o el de Conseller en cap (Joan Pau March de Jalpí). Aquest posicionament els porta a un nepotisme que junt a la bona política de maridatges els enriqueix d’una forma notòria.

Un reguitzell de crisi econòmiques i també demogràfiques. Les taxes de mortalitat i d’abandonaments obtenen els registres més elevats en aquesta centúria en comparació a les restants (època moderna). Han estat temes tractats: la fiscalitat o l’estructura patrimonial de les terres de conreu.

La ponència es dividia en cinc punts, vegem-ne el sumari:

• 1. Contingut de les necessitats de la població de Tordera

• 2. Estralls demogràfics

• 3. Tordera, una societat agrària preindustrial

• 4. Conreus i règim senyorial

• 5. Segle XVIII, estabilitat econòmica i canvi estructural

Finalment el conferenciat va disposar de temps suficient per introduir una segona ponència: Bernat March de Jalpí i el negoci del deute. Història del pensament econòmic, Tordera 1610-1650, es sintetitzà els mecanismes d’endeutament que existien en aquell període i la critica coetània que en fa una autor local, Bernat March de Jalpí (II cavaller de la nissaga), qui veu l’endeutament com una forma d’expropiació de la propietat.

Aquesta ha estat la primera de cinc conferències que serveixen per commemorar el desè aniversari de l’entitat, escoltem la presidenta del Cercle d’Història M. Mercè Torrelles en una entrevista a Ràdio Tordera:

http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=22786

Anunciar-vos també que la propera conferència serà al mes de setembre a càrrec de l’Àlex Valverde Ferrer. Format en arqueologia, aquest membre de l’entitat ens parlarà sobre la figura de Pere Gros de Falgars, un cavaller de l’època medieval vinculat al nostre entorn. La trajectòria d’aquest investigador es focalitza en la figura d’aquest personatge.

10è aniversari

El Cercle d’Història de Tordera és una entitat cultural sense ànim de lucre creada ara fa deu anys, amb la voluntat de donar a conèixer i protegir el patrimoni històric de Tordera i també investigar i difondre la història del municipi. Amb la creació, l’entitat va iniciar tot un seguit d’activitats com conferències, publicacions de llibres, sortides, entre d’altres.

El Cercle d’Història, conscient també de l’estat precari de conservació d’un dels tres patrimonis locals més destacats com és el conjunt medieval de Roca-Rossa, va iniciar un seguit d’actuacions per tal d’aconseguit la seva recuperació, encarregat una rèplica de la marededéu romànica de Roca-Rossa, uns goigs musicats dedicats a Santa Maria i a partir d’aquí crear el primer Aplec de Roca-Rossa l’any 2008 amb una processó de la imatge del monestir, missa, visita guiada, dinar de germanor, espectacle familiar i berenar tradicional, actes ja plenament consolidats en l’actualitat.