El dimarts 13 d’agost va tenir
lloc al Teatre Clavé de Tordera la clàssica conferència, col·laboració del Cecle d’Historia de Tordera, dintre del
programa d’actes de la
Festa Major. El tema escollit enguany fou l’Acadèmia Melva, una
escola privada d’ensenyança primària ja desapareguda, però de record encara viu
per tota una generació de torderens que s’hi van formar durant els prop de
quaranta anys en què va estar en funcionament. En el seu temps, va ser molt valorada
per l’excel·lència del seu mètode d’ensenyament, malgrat les restriccions que
imposava el règim franquista.
La conferència va ser a càrrec de Laura
Molins i Pidemunt, una jove torderenca Diplomada en Mestre i Llicenciada en
Pedagogia, que treballa de mestre, i alhora és autora d’un treball
d’investigació sobre l’Acadèmia Melva. Amb el títol de “L’Acadèmia Melva: una escola, un
mestre, un record” i
l’acompanyament d’un PowerPoint elaborat amb fotografies de l’època, la Laura va impartir una
magistral classe d’història. La personalitat d’en Rafel Martínez, fundador de
l’escola, un mestre republicà, depurat a la postguerra i represaliat pel
franquisme; la fundació de l’Acadèmia Melva als anys ‘40, primer a Can Nelo i més tard a la nova construcció del Camí Ral,
i la particular metodologia pedagògica imposada per les directrius del
nacionalcatolicisme, foren el contingut de la conferència explicat d’una forma
amena i didàctica que va merèixer l’aprovació unànime del públic assistent. En
l’epíleg, quatre exalumnes van fer reviure unes anècdotes personals de la seva
estada a l’acadèmia.
L’entrega de las cartilles d’escolaritat fou una idea d’en Rafel Planas i Gallart, membre del
Cercle d’Història de Tordera, el qual va portar personalment tota la tasca de
la seva organització. Tot un any de treball, més de quatre-centes trucades
telefòniques, dotzenes d’entrevistes i recerques per Internet, foren necessàries
per a reunir una vuitantena d’exalumnes a la sala. L’entrega de les cartilles
es va fer en tres temps: primer els més antics, els que havien anat a Can Nelo;
a continuació els exalumnes del Camí Ral, i per últim als familiars dels
exalumnes que ja no son vius. Aquesta última entrega fou particularment emotiva
i colpidora, i es palpava en l’ambient la càrrega anímica continguda per part
dels familiars i la persona que els lliurava la cartilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada