dissabte, 6 d’octubre del 2018

DISSABTE 6 D'OCTUBRE:SORTIDA A CONÈIXER LA POSSIBLE RUTA QUE SEGUÍ PERE PORTER DES DEL MAS PORTER FINS L'ESTANY DE SILS.

Aquest dissabte d'octubre hem volgut conèixer en cotxe la possible ruta que segons la llegenda del Viatge a l'infern de Pere Porter aquest degué seguir des de casa seva, el Mas Porter del Veïnat de Sant Daniel fins l'estany de Sils, on entrà a l'infern en companyia d'un jove muntat a cavall que l'invità. Per a conèixer totes les dades podeu adquirir les nostres dues publicacions, això és, el  llibre i el conte que tracten aquesta temàtica i que trobareu a totes les llibreries de la nostra vila. Les imatges que segueixen il·lustren la ruta: sortida des del Mas Porter amb les explicacions del company Josep Viñolas, coordinador  i també autor d'aquestes publicacions que esmentem, ens hem desviat per visitar el mirador de Pedra Escolta, explicat pel company Joan Torrent, que properament redactarà el tercer conte del Cercle sobre aquesta pedra, dins la col·lecció Contes i llegendes de Tordera. Aquesta  diu la llegenda que transmet una música fina i subtil de les ondines, uns éssers mitològics meravellosos. Hem passat pel Camí dels Esclaus, seguint la ruta, el company Joan Carles ens ha explicat els tipus de materials geològics que hem anat trobant i la flora de la zona. A continuació ens hem tornat a desviar per a visitar el dolmen de Montbarbat i finalment ja ens hem dirigit cap a l'estany de Sils, on devia entrar Pere Porter a l'infern, i hem fet el comiat als assistents en el carrer de Pere Porter, a Sils. Reivindiquem aquest nom per a un proper carrer de Tordera, que erròniament té el de Pere Botero referit al mateix personatge. Vegeu les imatges de la interessant sortida:

El grup al Mas Porter, casa on visqué Pere Porter.

En Josep Viñolas fent l'explicació del Mas Porter.

El Mirador de Pedra Escolta.

En Joan Torrent fent les explicacions de la llegenda.

Escoltant si sonava el cant de les ondines.

La Roca Plana, al fons.

En Joan Carles, explicant sobre la geologia de la zona.

El dolmen de Montbarbat.

L'estany de Sils, en una zona sense aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada