VISITA GUIADA AL TRAÇAT DE LA VIA AUGUSTA ENTRE HOSTALRIC I TORDERA

El passat 24 de maig reunits a les nou del matí des de la Biblioteca de Tordera, els amics del Cercle d’Història de Tordera vam iniciar una nova excursió, aquesta vegada es tractava de seguir el traçat de l’antiga Via Augusta entre Hostalric i Tordera, a càrrec de l’historiador Joaquim Bosch.

Els antecedents: Quan els romans desembarcaren a Emporion l’any 218 Ac, ja hi havia vies ancestrals que articulaven i interconnectaven els diferents indrets de Catalunya. Eren utilitzades pels pobladors autòctons, els laietans des de la més remota antiguitat. Per raons militars els romans milloraren substancialment aquestes vies. Així doncs, la principal via peninsular de nord a sud era la Via d’Hèrcules, anomenada Via Heràclia. Aquesta via començava al Pirineu i passant per Girona, Sant Celoni, Sabadell i Martorell s’arribava fins a Gades, actual Cadis. Aproximadament cada quinze milles (milla passum, 1480 metres), els viatjants podien trobar una parada on descansar, menjar i dormir. Aquestes reben el nom de mansio, malgrat que estiguessin reservades a les autoritats i personalitats civils destacades del món antic. Existien però, altres parades, menys importants i segurament més modestes emprades pel conjunt de la població, és a dir, les mutations, i que oferien poder fer canvi de cavalls. 

Des de Tordera i amb cotxe ens dirigírem fins a Fogars de la Selva, iniciant des de l’esplanada de davant de l’ajuntament de la vila el nostre itinerari a peu. Ben aviat, per tal de començar amb forces l’itinerari, vàrem esmorzar cacau calent, gentilesa de la Maria Mercè. Guiats per en Joaquim Bosch vam resseguir el que segons les seves investigacions, serien els vestigis, alguns encara visibles a principis del segle XX de l’existència de la Via Augusta, que segons afirma el Sr. Bosch, no sols hauria vorejat els nuclis de població d’Hostalric i Tordera sinó que hauria perviscut útilment fins a temps contemporanis.

 Seguint amb les explicacions del Sr. Bosch, aprofitant la vall de La Tordera, a l’alçada de la mansio Seterras, la Via Heràclea es bifurcava en dues vies: la que per l’interior seguia pel Vallès i la que per la marina anava a Iduro (Mataró), Beatulo (Batalona) i Barcino (Barcelona), i s’unia novament a Ad Fines (Martorell). La Via Augusta començava a Seterras (Hostalric) dirigint-se a Fogars de la Selva, fins a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar. El fet que el geògraf grec Estrabó només hagués nombrat la mansió Seterras ja deixa entreveure la importància d’aquesta parades com a punt de bifurcació. Per anar d’Hostalric a Tordera hi haurien hagut dues possibilitats: la primera, defensada el 2010 pel Dr. David Soto en la seva tesis doctoral Anàlisi de la xarxa de comunicacions i transport a la Catalunya romana, segons la qual passaria per l’esquerra de La Tordera, actual Gi-512, i se seguiria pel pont de ferro que travessa la riera de Santa Coloma. La segona, defensada per Maria del Vilar Vilà l’any 1980 sota el títol Les vies de comunicacions a la comarca de la Selva en època romana, consistiria resseguint la dreta de La Tordera, a través de la carena seguint l’antic camí vell d’Hostalric a Tordera.   

Pel que fa als mapes, semblaria ser, segons va explicar el Sr. Bosch, que pel costat esquerra del riu Tordera no existiren camins que portessin cap al nostre municipi. Sabem pels enginyers romans, que es construïen o s’arranjaven vies pels turons de mitja alçària per evitar zones humides i pantanoses. Això ens porta a la conclusió de creure que el Camí Vell d’Hostalric seria el més probable on marcar la petja de la Via Augusta. D’Hostalric es passava a gual el riu Tordera fins a Can Batalló i seguint el Camí del Rector, el vianant podia arribar fins el nucli de Fogars. Aquest camí, travessava el Pla de Fogars fins a l’actual edifici de l’ajuntament. Just davant de Can Roca o antic Mas Garriga, a on hi havia hagut una ferreria i continuava cap a Can Xixó, antic hostal de nom l’Hostejat, avui ja desaparegut. D’aquí, ja ens dirigiríem cap a Can Cassart, que havia allotjat un forn de producció de rajoles i teules, i Can Clos. D’aquest darrer ja cap a la cruïlla del camí de Can Simon i a la Creu de Capó dalt la carena. A partir de la dita cruïlla, s’ha suposat que l’antiga Via Augusta hauria, hauria seguit efectivament, fins a Tordera, tot passant just per Can Miralbell fins a l’ermita de Sant Vicenç.

Més enllà d’oferir-nos la possibilitat d’aprendre del passat del nostre entorn immediat, l’excursió serví també per endinsar-nos en el paisatge perquè efectivament, posant rumb cap a Tordera resseguirem tot aquest recorregut esmentat, descobrint o redescobrint la zona entre Can Miralbell i La Júlia i per suposat, l’ermita de St. Vicenç, a on ens férem la fotografia de grup. Fins i tot estant allò recordarem el treball de l’historiador Joaquim Craupera del 2008 titulat El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i Corredor durant la conquesta de Barcelona l’any 801. 

En definitiva, una bonica visita-guiada i caminada que ens permeté el que se’n diu, fer país...o potser, millor allò de...fer Tordera?