VISITA GUIADA AL TRAÇAT
DE LA VIA AUGUSTA ENTRE HOSTALRIC I TORDERA
El passat 24 de maig reunits a les nou del matí des de la Biblioteca de
Tordera, els amics del Cercle d’Història de Tordera vam iniciar una nova
excursió, aquesta vegada es tractava de seguir el traçat de l’antiga Via
Augusta entre Hostalric i Tordera, a càrrec de l’historiador Joaquim Bosch.
Els antecedents: Quan els romans desembarcaren a Emporion l’any 218 Ac, ja hi havia vies ancestrals que articulaven
i interconnectaven els diferents indrets de Catalunya. Eren utilitzades pels
pobladors autòctons, els laietans des
de la més remota antiguitat. Per raons militars els romans milloraren
substancialment aquestes vies. Així doncs, la principal via peninsular de nord
a sud era la Via d’Hèrcules, anomenada Via
Heràclia. Aquesta via començava al Pirineu i passant per Girona, Sant
Celoni, Sabadell i Martorell s’arribava fins a Gades, actual Cadis. Aproximadament cada quinze milles (milla passum, 1480 metres), els
viatjants podien trobar una parada on descansar, menjar i dormir. Aquestes
reben el nom de mansio, malgrat que
estiguessin reservades a les autoritats i personalitats civils destacades del
món antic. Existien però, altres parades, menys importants i segurament més
modestes emprades pel conjunt de la població, és a dir, les mutations, i que oferien poder fer canvi
de cavalls.
Des de Tordera i amb cotxe ens dirigírem fins a Fogars de la Selva,
iniciant des de l’esplanada de davant de l’ajuntament de la vila el nostre
itinerari a peu. Ben aviat, per tal de començar amb forces l’itinerari, vàrem
esmorzar cacau calent, gentilesa de la Maria Mercè. Guiats per en Joaquim Bosch
vam resseguir el que segons les seves investigacions, serien els vestigis, alguns encara visibles a
principis del segle XX de l’existència de la Via Augusta, que segons afirma el
Sr. Bosch, no sols hauria vorejat els nuclis de població d’Hostalric i Tordera
sinó que hauria perviscut útilment fins a temps contemporanis.
Seguint amb les explicacions del Sr. Bosch, aprofitant la vall de La
Tordera, a l’alçada de la mansio Seterras,
la Via Heràclea es bifurcava en dues vies: la que per l’interior seguia pel
Vallès i la que per la marina anava a Iduro
(Mataró), Beatulo (Batalona) i Barcino (Barcelona), i s’unia novament a
Ad Fines (Martorell). La Via Augusta
començava a Seterras (Hostalric) dirigint-se a Fogars de la Selva, fins a
Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar. El fet que el geògraf grec Estrabó només
hagués nombrat la mansió Seterras ja
deixa entreveure la importància d’aquesta parades
com a punt de bifurcació. Per anar d’Hostalric a Tordera hi haurien hagut dues
possibilitats: la primera, defensada el 2010 pel Dr. David Soto en la seva
tesis doctoral Anàlisi de la xarxa de
comunicacions i transport a la Catalunya romana, segons la qual passaria
per l’esquerra de La Tordera, actual Gi-512, i se seguiria pel pont de ferro
que travessa la riera de Santa Coloma. La segona, defensada per Maria del Vilar
Vilà l’any 1980 sota el títol Les vies de
comunicacions a la comarca de la Selva en època romana, consistiria
resseguint la dreta de La Tordera, a través de la carena seguint l’antic camí
vell d’Hostalric a Tordera.
Pel que fa als mapes, semblaria ser, segons va explicar el Sr. Bosch, que
pel costat esquerra del riu Tordera no existiren camins que portessin cap al
nostre municipi. Sabem pels enginyers romans, que es construïen o s’arranjaven
vies pels turons de mitja alçària per evitar zones humides i pantanoses. Això
ens porta a la conclusió de creure que el Camí
Vell d’Hostalric seria el més probable on marcar la petja de la Via
Augusta. D’Hostalric es passava a gual
el riu Tordera fins a Can Batalló i seguint el Camí del Rector, el vianant podia arribar fins el nucli de Fogars.
Aquest camí, travessava el Pla de Fogars
fins a l’actual edifici de l’ajuntament. Just davant de Can Roca o antic Mas
Garriga, a on hi havia hagut una ferreria i continuava cap a Can Xixó, antic
hostal de nom l’Hostejat, avui ja
desaparegut. D’aquí, ja ens dirigiríem cap a Can Cassart, que havia allotjat un
forn de producció de rajoles i teules, i Can Clos. D’aquest darrer ja cap a la
cruïlla del camí de Can Simon i a la Creu de Capó dalt la carena. A partir de
la dita cruïlla, s’ha suposat que l’antiga Via Augusta hauria, hauria seguit
efectivament, fins a Tordera, tot passant just per Can Miralbell fins a
l’ermita de Sant Vicenç.
Més enllà d’oferir-nos la possibilitat d’aprendre del passat del nostre
entorn immediat, l’excursió serví també per endinsar-nos en el paisatge perquè
efectivament, posant rumb cap a Tordera resseguirem tot aquest recorregut
esmentat, descobrint o redescobrint la zona entre Can Miralbell
i La Júlia i per suposat, l’ermita de St. Vicenç, a on ens férem la fotografia
de grup. Fins i tot estant allò recordarem el treball de l’historiador Joaquim
Craupera del 2008 titulat El pas de les
tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i Corredor durant la
conquesta de Barcelona l’any 801.
En definitiva, una bonica visita-guiada i caminada que ens permeté el que
se’n diu, fer país...o potser, millor allò de...fer Tordera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada