VISITA COMENTADA A LA PEDRERA DE CAN SABOIA
En ple estiu, el dissabte 5 de juliol de 2014 el membres del Cercle
d’Història de Tordera vàrem poder visitar la Pedrera de Can Saboia, a Fogars de
la Selva. Ens trobàrem com fem sempre, a les nou del matí a la Biblioteca de
Tordera. Des d’allà ens dirigírem a l’indret.
Aquesta excursió té relació amb el vulcanisme. Sentíem gran curiositat per
visitar un dels afloraments volcànics situats que tenim més propers: el turó de
Can Saboia, situat sobre el mas de can Saboia a 217 m d’alçària. La colada
basàltica de dit aflorament és el que anomenen olivínica, un material típic de les roques de caràcter volcànic que
en aquest cas pren un color verd fosc casi negre. També hi hem pogut apreciar
en les vacuoles dels basalts, abundants cristal·litzacions de zeolites. Les zeolites són minerals
d’estructura microporosa, aluminosilicats que es formen en indrets on l’aigua
subterrània alcalina reacciona amb les capes de cendra i les roques
volcàniques. La bellesa de l’indret rau sobretot en les seves seccions
columnars, hexagonal en els basalts, característica per altra banda, igualment
apreciable en la resta de les columnes que sí han estat modulades per l’acció
de l’home a través de la seva explotació (Benaiges i Valls, 2014 i Mata, 2011)
Segons el guia, que fou el mateix propietari actual de la Pedrera de Can
Saboia, l’explotació continua encara actualment en actiu. Ja el seu besavi ho
arrendava als picapedrers a canvi d’una quantitat anual pactada. En aquells
anys s’extreia de la part central de la muntanya ja que permetia aconseguir el
material per fer llambordes, moltes de les quals una vegada tallades eren
transportades en carros fins a Barcelona i emprades al Born Vell i a la mateixa
plaça de St. Jaume. Més endavant, a partir de la dècada de 1960 el treball
manual es canvià per l’ús de maquinària extractiva, explosius i una
matxucadora, amb molls de càrrega per els camions. En aquells anys es pretenia
usar el basalt per a grava. En els darrers decennis sembla ser que aquest
mateix material ha trobat un nou ús: el d’adob per a les plantes.
Una visita paisatgística d’enorme interès, sens dubte. Poder apreciar de
quina manera el medi natural es modifica amb el pas del temps per efecte de la
mateixa naturalesa i acaba accelerant aquests canvis a raó de l’impuls, més o
menys encertat, de l’home. L’excursió culminà havent pogut esmorzar el nostre
cacau calent habitual.
Fonts bibliogràfiques:
-
Benaiges,
Núria i Immaculada Valls: “Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant
Corneli?, L’Atzavara, núm. 23, 2014,
pp. 89-93.
-
Mata Perelló, Josep Maria: “Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les
comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a
Tordera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar”, Xaragall, núm. 392, 2011, pp. 1-12.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada