VISITA COMENTADA A LA PEDRERA DE CAN SABOIA

En ple estiu, el dissabte 5 de juliol de 2014 el membres del Cercle d’Història de Tordera vàrem poder visitar la Pedrera de Can Saboia, a Fogars de la Selva. Ens trobàrem com fem sempre, a les nou del matí a la Biblioteca de Tordera. Des d’allà ens dirigírem a l’indret.

Aquesta excursió té relació amb el vulcanisme. Sentíem gran curiositat per visitar un dels afloraments volcànics situats que tenim més propers: el turó de Can Saboia, situat sobre el mas de can Saboia a 217 m d’alçària. La colada basàltica de dit aflorament és el que anomenen olivínica, un material típic de les roques de caràcter volcànic que en aquest cas pren un color verd fosc casi negre. També hi hem pogut apreciar en les vacuoles dels basalts, abundants cristal·litzacions de zeolites. Les zeolites són minerals d’estructura microporosa, aluminosilicats que es formen en indrets on l’aigua subterrània alcalina reacciona amb les capes de cendra i les roques volcàniques. La bellesa de l’indret rau sobretot en les seves seccions columnars, hexagonal en els basalts, característica per altra banda, igualment apreciable en la resta de les columnes que sí han estat modulades per l’acció de l’home a través de la seva explotació (Benaiges i Valls, 2014 i Mata, 2011)

Segons el guia, que fou el mateix propietari actual de la Pedrera de Can Saboia, l’explotació continua encara actualment en actiu. Ja el seu besavi ho arrendava als picapedrers a canvi d’una quantitat anual pactada. En aquells anys s’extreia de la part central de la muntanya ja que permetia aconseguir el material per fer llambordes, moltes de les quals una vegada tallades eren transportades en carros fins a Barcelona i emprades al Born Vell i a la mateixa plaça de St. Jaume. Més endavant, a partir de la dècada de 1960 el treball manual es canvià per l’ús de maquinària extractiva, explosius i una matxucadora, amb molls de càrrega per els camions. En aquells anys es pretenia usar el basalt per a grava. En els darrers decennis sembla ser que aquest mateix material ha trobat un nou ús: el d’adob per a les plantes. 

Una visita paisatgística d’enorme interès, sens dubte. Poder apreciar de quina manera el medi natural es modifica amb el pas del temps per efecte de la mateixa naturalesa i acaba accelerant aquests canvis a raó de l’impuls, més o menys encertat, de l’home. L’excursió culminà havent pogut esmorzar el nostre cacau calent habitual.

Fonts bibliogràfiques:

-           Benaiges, Núria i Immaculada Valls: “Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli?, L’Atzavara, núm. 23, 2014, pp. 89-93.

-           Mata Perelló, Josep Maria: “Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tordera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar”, Xaragall, núm. 392, 2011, pp. 1-12.