Visita guiada a Can Ratés, Santa Susanna (Maresme)

El dissabte 5 d’abril un grup de membres i amics del Cercle d’Història de Tordera realitzarem una visita guiada a Can Ratés, amb la col·laboració de representants de l’entitat SSOM SANTA SUSANNA ORIGENS I MEMÒRIA, que ens comentaren abastament la història dels elements objecte de la visita. Férem una passejada per la capella de Santa Susanna, la masia de Can Ratés i la Paret d’en Ratés.

La capella de Santa Susanna, avui de propietat privada, formava part de l’ heretat del mas Poch (avui can Ratés) la qual donà nom al poble. És una construcció del s. XI que ha estat molt modificada per diferents reformes i que avui sols pot veure’s des del carrer.

La masia de can Ratés ens va merèixer un especial interès. Abans coneguda per mas Poch, el seu propietari Bartomeu Poch va construir l’any 1584 una torre de guaita i refugi adossada a la masia. No és l’única torre del municipi, Santa Susanna pot presumir de tenir el major número de torres de guaita conservades en tot el Maresme, record dels estralls causats per la pirateria durant el s. XVI i posteriors. 

Abans del 4 d’agost de 1861 la masia va ser comprada per Josep de Ratés que va emprendre la construcció d’un palau que restà inacabat –edificació de la dreta entrant- i un gran embassament alimentat per l’aigua d’una font situada a uns mil cinc-cents metres de la masia mitjançant una obra de canalització coneguda popularment com la Paret d’en Ratés, i un molí fariner que va funcionar poc temps. Josep de Ratés va ser tot un personatge, diputat a Corts per les Eleccions generals de 3 d’abril de 1872, Cavaller de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, i compromès amb la causa carlista (aquell any comença la 3ra. carlinada 1872-1876), va ser recompensat pel pretendent carlista Carlos VII de Borbón y Austria de Este amb el títol de Barón de Casa Ratés. Més tard la propietat va passar a mans de la família Amer que la va anar venent a parts fins que l’any 1989 va ser adquirida per l’Ajuntament de Santa Susanna. El consistori la utilitza per a esdeveniments, tant les instal·lacions de la masia com la seva idíl·lica quintana a tocar el bosc. 

 La Paret d’en Ratés és la resta de la canalització que, com hem dit abans, alimentava la masia i un molí. L’obra, realitzada per l’aprofitament d’una font situada en terres del desaparegut mas Goyta, cedia una part del seu cabal d’aigua, com a dret de pas, a altres propietaris. Se n’ha conservat una part gràcies a la iniciativa i desvetllaments dels amics de SSOM SANTA SUSANNA. 

Quedàrem molt satisfets per la passejada i les informacions dels membres de SSOM SANTA SUSANNA als quals sols ens resta agrair-los que ens donessin la oportunitat de la visita i les atencions rebudes.

Última visita guiada de l’any 2013

El passat dissabte 23 de novembre el Cercle d’Història de Tordera va portar a terme l’última visita guiada de les organitzades enguany. Una ruta entre la natura i la història, una passejada lúdica i cultural que ens va portar a Can Peira (Tordera), a la Torre de telegrafia òptica de Puigmarí (Maçanet de la Selva) i a la Torre medieval situada prop de Can Jalmar de la torre (Tordera), però en terme de Fogars de la Selva.

A Can Peira vàrem visitar l’exterior de la masia i la zona enjardinada, i a continuació, al camp de tir al plat, vam esmorzar (cadascú se'l portava) tot prenent una xocolata desfeta amb llet de granja que, com és costum, portava la Mercè Torrellas, presidenta del Cercle. Ja revinguts del fred que feia, per camins forestals, seguírem cap a Maçanet de la Selva, on trobàrem els caçadors del senglar apostats a l’aguait al llarg del camí per on passàvem amb els cotxes. Pujar i baixar del Puigmarí a peu va ser una bona caminada, i a continuació seguírem en cotxe fins a prop de la Torre medieval de Can Jalmar. La Torre medieval es troba dins d’un atapeït bosc d’alzines, pel qual es va fer necessari el guiatge d’un expert per arribar-hi. Al mig dia ja érem a casa, després d’una mitja jornada que va ser molt celebrada pels assistents.

La masia modernista de Can Peira és una construcció del s. XIX que segons testimonis fou bastida per la mateixa empresa que va construir l’estació del ferrocarril de Blanes. Es conserva una extensa zona enjardinada i un safareig de grans proporcions, utilitzat per a regadiu. Fou emprada durant dècades com a casa d'estiueig pels seus propietaris.

La Torre de telegrafia òptica de Puigmarí, a Maçanet de la Selva, és una construcció de la segona meitat del s XIX, i en part restaurada recentment pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva. Pocs anys després de la seva construcció es va inventar la telegrafia elèctrica i va restar en desús.

Les restes de la Torre medieval, situada a uns cinc cents metres de Can Jalmar de la torre, es corresponen a una construcció que no ha estat datada amb precisió. La tècnica constructiva del mur exterior i part de la torre semblen ser del segle XIV, i avalarien l’opinió de qui creu que fou construïda pels vescomtes de Cabrera en el moment en que, per compra, incorporaren la baronia de Palafolls al vescomtat. Es troba estratègicament situada a les envistes del castell de Palafolls, del castell de Blanes i del castell d’Hostalric alhora, la qual la fa gran utilitat per una ràpida transmissió de senyals òptiques entre els tres castells.

L’Acadèmia Melva: Conferència del Cercle d’Història de Tordera al programa de la Festa Major de Tordera 2013.

El dimarts 13 d’agost va tenir lloc al Teatre Clavé de Tordera la clàssica conferència, col·laboració del Cecle d’Historia de Tordera, dintre del programa d’actes de la Festa Major. El tema escollit enguany fou l’Acadèmia Melva, una escola privada d’ensenyança primària ja desapareguda, però de record encara viu per tota una generació de torderens que s’hi van formar durant els prop de quaranta anys en què va estar en funcionament. En el seu temps, va ser molt valorada per l’excel·lència del seu mètode d’ensenyament, malgrat les restriccions que imposava el règim franquista.

La Mercè Torrellas i Buixeda presidenta del Cercle va fer la presentació dels oradors i va presidir l’acte, el qual es va desenvolupar d’una forma molt innovadora en dos blocs. En el primer bloc, es va impartir una conferència, i en el segon bloc es feu entrega de les cartilles d’escolaritat als exalumnes del centre que, per diferents motius, no se’ls hi havia estat entregada en acabar l’escolarització.

La conferència va ser a càrrec de Laura Molins i Pidemunt, una jove torderenca Diplomada en Mestre i Llicenciada en Pedagogia, que treballa de mestre, i alhora és autora d’un treball d’investigació sobre l’Acadèmia Melva. Amb el títol de “L’Acadèmia Melva: una escola, un mestre, un record”  i l’acompanyament d’un PowerPoint elaborat amb fotografies de l’època, la Laura va impartir una magistral classe d’història. La personalitat d’en Rafel Martínez, fundador de l’escola, un mestre republicà, depurat a la postguerra i represaliat pel franquisme; la fundació de l’Acadèmia Melva als anys ‘40, primer a Can Nelo  i més tard a la nova construcció del Camí Ral, i la particular metodologia pedagògica imposada per les directrius del nacionalcatolicisme, foren el contingut de la conferència explicat d’una forma amena i didàctica que va merèixer l’aprovació unànime del públic assistent. En l’epíleg, quatre exalumnes van fer reviure unes anècdotes personals de la seva estada a l’acadèmia.

L’entrega de las cartilles d’escolaritat fou una idea d’en Rafel Planas i Gallart, membre del Cercle d’Història de Tordera, el qual va portar personalment tota la tasca de la seva organització. Tot un any de treball, més de quatre-centes trucades telefòniques, dotzenes d’entrevistes i recerques per Internet, foren necessàries per a reunir una vuitantena d’exalumnes a la sala. L’entrega de les cartilles es va fer en tres temps: primer els més antics, els que havien anat a Can Nelo; a continuació els exalumnes del Camí Ral, i per últim als familiars dels exalumnes que ja no son vius. Aquesta última entrega fou particularment emotiva i colpidora, i es palpava en l’ambient la càrrega anímica continguda per part dels familiars i la persona que els lliurava la cartilla.

L’acte fou molt elogiat pel públic assistent i tan la Laura com en Rafel van rebre moltes felicitacions.

Imatges: Francesc Pasqual - Fotògraf

SISÈ APLEC DE LA MAREDEDÉU DE ROCA-ROSSA

A finals del 2012 la presidenta del Cercle d’Història de Tordera, M. Mercè Torrellas, va ser convocada a l’Ajuntament per part de dos regidors del Consistori per a informar-la que la recuperació del monestir era finalment possible a causa d’un ajut que estaven a punt de rebre que els permetria actuar amb una segura i imminent reconstrucció de l’edifici romànic, el qual possiblement estaria llest per a l’agost 2013, diada de l’Aplec. L’Ajuntament va publicar l’aprovació definitiva del projecte per acord de la Junta de Govern Local amb data 21 de març de 2013. Es pot consultar per internet i en ell es pot llegir que el projecte fou redactat per la Sra. Sònia Adamuz Viana, Arquitecta de l’Ajuntament de Tordera.

Aquesta important notícia va emplenar-nos d’il·lusió i esperança, ja fa sis anys que el Cercle reivindica que cal salvar aquest patrimoni d’una desaparició segura si no es fa una intervenció ràpida. Davant la notícia, vàrem començar il·lusionats a organitzar aquest tradicional Aplec fins arribar el dia de la celebració. Malauradament i després d’anar preguntant de tant en tant en quin punt es trobaven les gestions de recuperació, va arribar l’esperat dia de l’Aplec amb l’edifici en estat precari, sense cap mena d’intervenció, tal i com ha estat sempre. El Cercle, conjuntament amb l’Associació de Veïns de Roca-rossa, va fer la típica processó, recital de cants i poemes, dinar de germanor, actuació infantil i berenar tradicional.

Des del Cercle continuem reivindicant i demanant la recuperació d’un patrimoni que és de tots nosaltres, els torderencs, i que és antic, valuós, una meravella del romànic i que incomprensiblement no se sap valorar. 

Preparatius per a la processó de la marededéu de Roca-rossa

Un dels moments del recital de poemes i cants dedicats a la marededéu de Roca-rossa, en concret el torn de la rapsode i poetessa torderenca M. Dolors Oliveras.

Moment de interpretació poètica del rapsode i poeta torderenc Joan Madrid.

Instantània de l’actuació de pallassos de la Companyia Filippeto Mondongo yo solo me lo monto. En la imatge, el pallasso Suri.

Imatges: Rafel Planas i Gallart

VI Trobada d’entitats locals a Bonmatí (La Selva)

El passat dissabte dia 15 de juny, el CERCLE D’HISTÒRIA DE TORDERA va assistir a la VI Trobada d’Entitats Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que tingué lloc a Bonmatí.

La jornada es va desenvolupar a l’entorn de les colònies i els veïnats industrials, amb intervencions de destacats historiadors que han tractat aquesta temàtica. El periodista i historiador Xavier Martí Ylla, autor del treball d’investigació guanyador de la Beca de Recerca La Selva 2012, titulat “De la vergonya a l’orgull: evolució de les colònies (i veïnats) industrials de la Selva”, en fer la presentació de l’obra  va destacar que,  per reunir la condició de colònia i per la seva proximitat a la comarca de la Selva, no hi podia faltar un estudi sobre la desapareguda Fibracolor de Tordera, una emblemàtica construcció de l’autarquia del franquisme. El  volum està pràcticament llest per a la impremta, i es podrà adquirir a les llibreries pels vols del mes d’octubre d’enguany.

Per la tarda es va fer una visita guiada a la Colònia Bonmatí,  en un recorregut per la zona residencial i industrial de la colònia. La casa Bonmatí, l’església privada, una nau industrial, i el molí del Llor, entre altres edificis representatius del poblat, foren l’objecte de la passejada  del nombrós col·lectiu d’assistents a la jornada.

Fotos: Rafel Planas i Gallart

4ª edició de la Fira Estelània a Tordera

El dissabte 1er de juny, Tordera va acollir la 4ª edició de la Fira Estelània de venda de productes de signe independentista i d’activitats lúdiques i festives, amb la col·laboració de diverses entitats. Vegeu el link,

www.estelania.cat/tordera/

Encara que no consta en la pàgina web d’Estelània, el Cercle d’Història de Tordera hi va col·laborar, defugint però, de qualsevol afirmació partidista. El Cercle, com a entitat cultural, va preparar per a l’ocasió un acte d’interès actual i periodístic.

El dilluns 3 de juny, a la Biblioteca de Tordera, es van passar quatre clips de vídeo, d'una hora aproximada de duració, escollits pels membres del Cercle.

Un d'ells, de factura anglesa encara que subtitulat en català, sobre el referèndum d'Arenys de Munt, va ser mereixedor d'un especial interès i diverses persones ens en demanaren còpia.

El podeu visualitzar o descarregar de
http://www.youtube.com/watch?v=65dkCds920I

Aplec de la marededéu de l’Erola 2013

El passat diumenge 19 de maig va tenir lloc a Hortsavinyà el tradicional Aplec de l'Erola, que aquest any portava a terme moltes més activitats, entre elles una petita fira amb estands de productes naturals i també de les entitats que realitzen actes a la zona. El Cercle d'Història de Tordera hi fou convidat en motiu de l'organització anual de l'Aplec de Roca-rossa i per l'interès i reivindicació que portem a terme per tal que aquest ric patrimoni torderenc sigui recuperat. Com es pot veure en les imatges, l'estand que varem muntar fou dedicat al nostre monestir i a la imatge de Santa Maria en la mostra de la còpia en guix que un dels companys de l'entitat guarda amb molta estima.