NETEJA DE ROCA-ROSSA I ESTAT ACTUAL DEL MONESTIR

Des de sempre el visitant que entra al monestir torderenc de Roca-rossa ha pogut veure el trist estat d’abandó en què es troba.

Les pedres cauen, la brutícia l'inunda i l'espoli és costant 

 

 

 

Hi ha un arbre al sostre que creix dia a dia i mina l'arquitectura de les parets 

El Cercle ha denunciat en repetides ocasions que cal una intervenció ràpida abans d’una possible desaparició.

 

Aquest agost 2014, després d’haver portat a terme 6 Aplecs a l’exterior del monestir sense cap mena d’intervenció a l’interior ni en el sostre, demanem a l’Ajuntament de Tordera que, si més no,  aplani el seu interior perquè volem fer-hi  la missa i els actes principals. L’Associació de Veïns de Roca-rossa està al nostre costat. La nostra petició, llavors, es porta a terme.

Tallem un dels arbres que creix al sostre del monestir 

Arriba l’Aplec i el resultat és espectacular.

Malgrat tot el Cercle continua reivindicant l’abandó del monestir, el seu deteriorament constant i la urgència d’ una ràpida intervenció abans que desaparegui. Desitgem que les accions encaminades a la seva recuperació siguin el més aviat possible. Desitgem també que hi hagi la sensibilitat necessària per adonar-se’n.

 

CONFERÈNCIA DE FESTA MAJOR L’11 D’AGOST DE 2014

Com venim fent cada any des del moment en què sorgí la nostra Entitat, a l’arribar la Festa Major el Cercle organitza una conferència relacionada amb la història de la nostra població, Tordera. Enguany l’acte va estar organitzat conjuntament amb l’Associació d’Espectadors del Teatre Clavé ja que ells celebren en 20è Aniversari de la seva entitat. El tema elegit fou Història del Teatre Clavé, una passejada per totes les activitats portades a terme en aquest antic teatre al llarg dels anys, a càrrec de la jove historiadora torderenca Sara Martí Pou, membre del Cercle d’Història de Tordera a l’Auditori del teatre.

Hi intervingueren també les autores M. Ângels Cayró i Elvira Romaguera, guardonades ara fa 15 anys per haver guanyat el Premi Salvador Vendrell de recerca amb el llibre “L’Antic Clavé”. Elles varen recordar algunes anècdotes de l’elaboració del seu llibre i varen contestar a les preguntes que l’autora de la xerrada, la Sara Martí, els anà fent en el transcurs de l’acte. El mateix va finalitzar amb la intervenció del President actual de l’Associació d’Espectadors del Teatre Clavé,  en Pau Mejías, que va explicar la llarga trajectòria de la seva entitat i els actes programats per a festejar el vintè aniversari.

L’APLEC  DE ROCA-ROSSA           

Un any més, el dia 15 d’agost, festivitat de Sta. Maria, els membres del Cercle d’Història de Tordera  conjuntament amb l’Associació de Veïns de Roca-Rossa portàrem a terme els actes del VII Aplec de Roca-Rossa. Sent aquesta una oportunitat per donar a conèixer el patrimoni tordarenc tot reivindicant-ne la necessitat de millorar-ne la seva preservació i en darrera instància, garantint-ne la seva conservació.

El tret de sortida del dia festiu serà l’ofrena foral a la Mare de Déu de Roca-Rossa, sortint des de la Font del Camí Ral i enfilant vers l’absis del Monestir tot cantant els goigs. A les 12 arribats a l’absis del Monestir, tindrà lloc la missa solemne presidida per mossèn Emili, la predisposició del qual ha permès no només la celebració eucarística sinó que aquesta es pogués dur a terme a l’interior del Monestir. La vetllada comptà també amb la presència del músic David Flores, a qui agraïm haver pogut gaudir d’una selecció magnífica del repertori clàssic i no cal dir-ho, volem donar les gràcies també als rapsodes Joan Madrid i Maria Dolors Oliveras, que ens delitaren amb tot de cançons i poemes marians d’acompanyament. 

En concloure els actes principals, s’oferí ponxe fresc. I tot seguit, el dinar popular. Una arrossada. A la tarda, espectacle infantil i berenar tradicional de pa amb oli i sucre, pa vi i sucre o pa amb melmelada artesana, al gust de cadascú! I vas de got de llet fresca.

Fotografies: Xavier Llop

VISITA COMENTADA A LA PEDRERA DE CAN SABOIA

En ple estiu, el dissabte 5 de juliol de 2014 el membres del Cercle d’Història de Tordera vàrem poder visitar la Pedrera de Can Saboia, a Fogars de la Selva. Ens trobàrem com fem sempre, a les nou del matí a la Biblioteca de Tordera. Des d’allà ens dirigírem a l’indret.

Aquesta excursió té relació amb el vulcanisme. Sentíem gran curiositat per visitar un dels afloraments volcànics situats que tenim més propers: el turó de Can Saboia, situat sobre el mas de can Saboia a 217 m d’alçària. La colada basàltica de dit aflorament és el que anomenen olivínica, un material típic de les roques de caràcter volcànic que en aquest cas pren un color verd fosc casi negre. També hi hem pogut apreciar en les vacuoles dels basalts, abundants cristal·litzacions de zeolites. Les zeolites són minerals d’estructura microporosa, aluminosilicats que es formen en indrets on l’aigua subterrània alcalina reacciona amb les capes de cendra i les roques volcàniques. La bellesa de l’indret rau sobretot en les seves seccions columnars, hexagonal en els basalts, característica per altra banda, igualment apreciable en la resta de les columnes que sí han estat modulades per l’acció de l’home a través de la seva explotació (Benaiges i Valls, 2014 i Mata, 2011)

Segons el guia, que fou el mateix propietari actual de la Pedrera de Can Saboia, l’explotació continua encara actualment en actiu. Ja el seu besavi ho arrendava als picapedrers a canvi d’una quantitat anual pactada. En aquells anys s’extreia de la part central de la muntanya ja que permetia aconseguir el material per fer llambordes, moltes de les quals una vegada tallades eren transportades en carros fins a Barcelona i emprades al Born Vell i a la mateixa plaça de St. Jaume. Més endavant, a partir de la dècada de 1960 el treball manual es canvià per l’ús de maquinària extractiva, explosius i una matxucadora, amb molls de càrrega per els camions. En aquells anys es pretenia usar el basalt per a grava. En els darrers decennis sembla ser que aquest mateix material ha trobat un nou ús: el d’adob per a les plantes. 

Una visita paisatgística d’enorme interès, sens dubte. Poder apreciar de quina manera el medi natural es modifica amb el pas del temps per efecte de la mateixa naturalesa i acaba accelerant aquests canvis a raó de l’impuls, més o menys encertat, de l’home. L’excursió culminà havent pogut esmorzar el nostre cacau calent habitual.

Fonts bibliogràfiques:

-           Benaiges, Núria i Immaculada Valls: “Què en queda de l’aflorament volcànic de Sant Corneli?, L’Atzavara, núm. 23, 2014, pp. 89-93.

-           Mata Perelló, Josep Maria: “Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tordera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar”, Xaragall, núm. 392, 2011, pp. 1-12.

VISITA GUIADA AL TRAÇAT DE LA VIA AUGUSTA ENTRE HOSTALRIC I TORDERA

El passat 24 de maig reunits a les nou del matí des de la Biblioteca de Tordera, els amics del Cercle d’Història de Tordera vam iniciar una nova excursió, aquesta vegada es tractava de seguir el traçat de l’antiga Via Augusta entre Hostalric i Tordera, a càrrec de l’historiador Joaquim Bosch.

Els antecedents: Quan els romans desembarcaren a Emporion l’any 218 Ac, ja hi havia vies ancestrals que articulaven i interconnectaven els diferents indrets de Catalunya. Eren utilitzades pels pobladors autòctons, els laietans des de la més remota antiguitat. Per raons militars els romans milloraren substancialment aquestes vies. Així doncs, la principal via peninsular de nord a sud era la Via d’Hèrcules, anomenada Via Heràclia. Aquesta via començava al Pirineu i passant per Girona, Sant Celoni, Sabadell i Martorell s’arribava fins a Gades, actual Cadis. Aproximadament cada quinze milles (milla passum, 1480 metres), els viatjants podien trobar una parada on descansar, menjar i dormir. Aquestes reben el nom de mansio, malgrat que estiguessin reservades a les autoritats i personalitats civils destacades del món antic. Existien però, altres parades, menys importants i segurament més modestes emprades pel conjunt de la població, és a dir, les mutations, i que oferien poder fer canvi de cavalls. 

Des de Tordera i amb cotxe ens dirigírem fins a Fogars de la Selva, iniciant des de l’esplanada de davant de l’ajuntament de la vila el nostre itinerari a peu. Ben aviat, per tal de començar amb forces l’itinerari, vàrem esmorzar cacau calent, gentilesa de la Maria Mercè. Guiats per en Joaquim Bosch vam resseguir el que segons les seves investigacions, serien els vestigis, alguns encara visibles a principis del segle XX de l’existència de la Via Augusta, que segons afirma el Sr. Bosch, no sols hauria vorejat els nuclis de població d’Hostalric i Tordera sinó que hauria perviscut útilment fins a temps contemporanis.

 Seguint amb les explicacions del Sr. Bosch, aprofitant la vall de La Tordera, a l’alçada de la mansio Seterras, la Via Heràclea es bifurcava en dues vies: la que per l’interior seguia pel Vallès i la que per la marina anava a Iduro (Mataró), Beatulo (Batalona) i Barcino (Barcelona), i s’unia novament a Ad Fines (Martorell). La Via Augusta començava a Seterras (Hostalric) dirigint-se a Fogars de la Selva, fins a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar. El fet que el geògraf grec Estrabó només hagués nombrat la mansió Seterras ja deixa entreveure la importància d’aquesta parades com a punt de bifurcació. Per anar d’Hostalric a Tordera hi haurien hagut dues possibilitats: la primera, defensada el 2010 pel Dr. David Soto en la seva tesis doctoral Anàlisi de la xarxa de comunicacions i transport a la Catalunya romana, segons la qual passaria per l’esquerra de La Tordera, actual Gi-512, i se seguiria pel pont de ferro que travessa la riera de Santa Coloma. La segona, defensada per Maria del Vilar Vilà l’any 1980 sota el títol Les vies de comunicacions a la comarca de la Selva en època romana, consistiria resseguint la dreta de La Tordera, a través de la carena seguint l’antic camí vell d’Hostalric a Tordera.   

Pel que fa als mapes, semblaria ser, segons va explicar el Sr. Bosch, que pel costat esquerra del riu Tordera no existiren camins que portessin cap al nostre municipi. Sabem pels enginyers romans, que es construïen o s’arranjaven vies pels turons de mitja alçària per evitar zones humides i pantanoses. Això ens porta a la conclusió de creure que el Camí Vell d’Hostalric seria el més probable on marcar la petja de la Via Augusta. D’Hostalric es passava a gual el riu Tordera fins a Can Batalló i seguint el Camí del Rector, el vianant podia arribar fins el nucli de Fogars. Aquest camí, travessava el Pla de Fogars fins a l’actual edifici de l’ajuntament. Just davant de Can Roca o antic Mas Garriga, a on hi havia hagut una ferreria i continuava cap a Can Xixó, antic hostal de nom l’Hostejat, avui ja desaparegut. D’aquí, ja ens dirigiríem cap a Can Cassart, que havia allotjat un forn de producció de rajoles i teules, i Can Clos. D’aquest darrer ja cap a la cruïlla del camí de Can Simon i a la Creu de Capó dalt la carena. A partir de la dita cruïlla, s’ha suposat que l’antiga Via Augusta hauria, hauria seguit efectivament, fins a Tordera, tot passant just per Can Miralbell fins a l’ermita de Sant Vicenç.

Més enllà d’oferir-nos la possibilitat d’aprendre del passat del nostre entorn immediat, l’excursió serví també per endinsar-nos en el paisatge perquè efectivament, posant rumb cap a Tordera resseguirem tot aquest recorregut esmentat, descobrint o redescobrint la zona entre Can Miralbell i La Júlia i per suposat, l’ermita de St. Vicenç, a on ens férem la fotografia de grup. Fins i tot estant allò recordarem el treball de l’historiador Joaquim Craupera del 2008 titulat El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i Corredor durant la conquesta de Barcelona l’any 801. 

En definitiva, una bonica visita-guiada i caminada que ens permeté el que se’n diu, fer país...o potser, millor allò de...fer Tordera?